Recerca

La recerca és fonamental pels Geoparcs. Actualment s’estan desenvolupant els següents projectes de recerca al Geoparc Orígens:

Evolució dels ecosistemes durant la transició Paleozoic-Mesozoic a Catalunya. 2018-2021

Paleontologia, Geocronologia, Paleoecologia

El projecte dedica els seus esforços en les faunes de vertebrats de finals del Paleozoic i inicis del Mesozoic a nivell de tot Catalunya. El projecte persegueix realitzar nombroses intervencions paleontològiques (prospecció, excavació, mostrejos), així com també analítiques a múltiples afloraments des del Carbonífer fins al Triàsic, per entendre com varen ser els ecosistemes de vertebrats i fauna relacionada.

Dirigit pel Dr. Josep Fortuny, Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

Xarxes paleoecològiques dels jaciments amb dinosaures del Cretaci català. CLT009/18/00067. 2018-2021

Paleontologia, Geocronologia, Paleoecologia

Estudi de les faunes de vertebrats de finals del Cretaci en l’àrea del Pirineu Català. El projecte inclou nombroses intervencions paleontològiques (prospecció, excavació, mostrejos), així com també analítiques en afloraments, per entendre millor els ecosistemes de vertebrats de finals del Cretaci.

Dirigit pel Dr. Angel Galobart, Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont

Dinàmica paleoambiental de medis transicionals del Cretaci a l’Eocè als Pirineus Sudcentrals. PGC2018-101575-B-I00. 2019 -2022

Sedimentologia, Estratigrafia, Paleontologia, Geocronologia

Estudi sobre els medis transicionals del passat (marí-continental) des del Cretaci fins l’Eocè a la conca sud Pirinenca. A partir de tècniques sedimentològiques, paleontològiques i geocronològiques es vol entendre millor els processos que han condicionat l’evolució de les conques de Tremp i Àger.

Dirigit pel Dr. Oriol Oms, Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Els primats i altres vertebrats del Paleogen de Catalunya. CLT009/18/00069.  2018-2021
Paleontologia

L’objectiu bàsic d’aquest projecte de recerca és la recuperació i estudi de noves restes fòssils de diferents grups (principalment primats, però també altres vertebrats com rosegadors, insectívors, marsupials, perissodàctils, artiodàctils, carnívors, creodonts, rèptils, així com restes d’invertebrats i/o de caròfits), mitjançant el mostreig intensiu de jaciments paleògens coneguts i la localització de nous nivells fossilífers.

Dirigit per la Dra. Judit Marigó, Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP)

Els primats del Cenozoic de la península Ibèrica: evolució, aspectes paleoambientals i paleobiogeográfics.  CGL2017-82654-P.  2018-2020

Paleontologia

En el marc d’aquest projecte s’hi enquadren diferents campanyes de camp centrades en diferents àrees com ara les conques pirinenques, la de l’Ebre i la del Vallès-Penedès, totes elles zones on s’han fet grans troballes fossilíferes de diferents edats. L’objectiu principal del projecte és trobar nous nivells i recuperar noves restes de primats tant de localitats clàssiques com de noves. Estudis sitemàtics de detall de tot el material de primats recuperats possiblement ens durà a la descripció de nous tàxons, i a noves interpretacions de parentiu entre les espècies fòssils i les actuals, així com a interpretar el comportament locomotor i altres aspectes paleobiològics dels diferents primats fòssils.

Dirigit pel Dr. Salvador Moyà-Solà, Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i Raef Minwer-Barakat, Universidad de Granada (UGR) i  ICP

Monitoreig, modelització i integració de mètodes per al control de processos actius en muntanyes. CGL2017-84720-R. 2018 -2021

Riscos geològics, Geomorfologia, Sismologia-ambiental

El projecte inclou la integració de diferents metodologies de treball amb l’objectiu de monitoritzar i  modelar processos actius de moviments de massa en zones de muntanya, entre les que s’inclouen l’esllavissada de Puigcercós en el municipi de Tremp.

Dirigit per la Dra. Emma Suriñach de la Universitat de Barcelona.

Evolució temporal de la hipòxia i l’anòxia a l’Estany de Montcortès en relació a l’escalfament global. CGL2017-85682-R. 2018-2020

Canvi climàtic, desoxigenació, bacteris, pèrdua d’hàbitat aquàtic, paleoecologia i paleoclima

Aquest projecte investiga la desoxigenació gradual de l’estany càrstic de Montcortès, com a conseqüències del canvi climàtic, i el seus efectes  sobre l’ecosistema aquàtic i el recurs hídric.  La pèrdua d’oxigen dissolt pot comportar una alteració important en el metabolisme de l’estany, amb increment en la producció de gasos tòxics (H2S, CH4). També pot afavorir la proliferació massiva de microorganismes indesitjables i potencialment tòxics, com ara els cianobacteris. D’altra banda, l’expansió del volum d’aigua hipòxica podria malmetre una bona part de l’habitat aquàtic actualment  disponible per les espècies superiors, incloent-hi espècies protegides. El període d’estudi cobreix des de 1700 fins el present.  Amb els resultats que n’obtinguem esperem poder suggerir solucions a problemes actuals  i dictar línies mestres per a la gestió de l’estany en front del canvi global.

Dirigit per la Dra. Teresa Vegas-Vilarrúbia, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona

FLOODARC: comprensió de la variabilitat de patrons d’inundació a llarg termini a la Mediterrània occidental amb arxius naturals (H2020-MSCA-IF-2017). 2019-2021

Riscos geològics, paleoclima, palinologia

La societat és cada vegada més vulnerable a la variabilitat climàtica natural. En particular, les inundacions es troben entre els riscos naturals més destructius que sovint causen la pèrdua de vides, danys a infraestructures i dificultats econòmiques. Aquest projecte té com a objectiu proporcionar una comprensió més completa de la variabilitat a llarg termini de les inundacions (d’alt impacte) a diferents escales temporals i espacials, a partir del desenvolupament d’una base de dades d’inundacions de la Mediterrània occidental. El projecte contribuirà a millorar la comprensió actual sobre la variabilitat natural de les inundacions i la seva empremta en el registre sedimentari i ajudarà a abordar grans preocupacions en relació amb els riscos d’inundació i les estratègies d’adaptació.

Dirigit pel Dr. Juan Pablo Corella, Institut de Física Rocasolano, Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Neandertals i carnívors: una història compartida. CLT009/18/00055. 2018-2021

Arqueologia, Paleoecologia Humana

L’objectiu principal d’aquest projecte és explorar les influències dels carnívors en el desenvolupament del comportament de les comunitats neandertals en dos jaciments com són la Cova de les Llenes i la Cova dels Tritons, ambdues situades al Congost d’Erinyà.

Dirigit pel Dr. Jordi Rosell de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social.

Poblament i formes de vida durant el Plistocè final i Holocè al Prepirineu Oriental. CLT009/18/00012. 2018-2021

Arqueologia, prehistòria

Aquest projecte contempla l’excavació i estudi del registre material procedent dels jaciments localitzats al Prepirineu de Lleida, entre altres  la Roca dels Bous i Cova del Tabac). S’analitzen aspectes relacionats amb la forma de vida dels neandertals i humans moderns, així com l’aparició de l’economia de producció al Prepirineu oriental.

Dirigit pel Dr. Rafael Mora Torcal. Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria, Universitat Autònoma de Barcelona.

Dinàmiques de la ciutat i del territori d’Aeso (Pallars Jussà) en època ibèrica i romana. CLT009/1800025. 2018-2021

Es cerca investigar la Eso ibèrica, els límits de la ciutat romana republicana d’Aeso, la seva organització durant l’Imperi romà, com impactà en el territori i quina deriva assoleix durant la tardoantiguitat. Es l’estudi d’una comunitat entre 500 aC i 800 dC, on participen vint-i-un investigadors adscrits a diversos centres.

Dirigit pel Dr. Ignasi Garcés Estallo, Departament d’Història i Arqueologia, Universitat de Barcelona.

Muntanya viva: assentaments, recursos i paisatges a la Catalunya medieval (segles IV-XIII). CLT009/18/00041. 2018-2021

Arqueologia, Història

El projecte compta amb intervencions arqueològiques a Els Altimiris (St. Esteve de la Sarga), St. Martí de les Tombetes (St. Esteve de la Sarga), Vilavella del Castellet (Tremp), l’Espluga de Segur (Pobla de Segur), El Pui de St. Miquel (Pobla de Segur) i prospeccions dins de l’àmbit territorial del Geoparc Conca de Tremp-Montsec.

Dirigit per la Dra. Marta Sancho i Planas del Laboratori d’Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona.

El cinglo Alt: arqueologia de la Guerra Civil al front del Pallars. CLT009/18/00033. 2018-2021

Es tracta d’un projecte d’intervenció arqueològica i anàlisi històric centrat en l’estudi d’estructures i materialitat de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) presents a Gavet de la Conca (Pallars Jussà, Lleida), concretament al Cinglo Alt a la Serra de la Casilla.

Dirigit per la Dra. Queralt Solé, Universitat de Barcelona.

Cerca i caracterització d’exoterres: el camí cap a Ariel PGC2018-098153-B-C33 2019 – 2021

Astronomia, Astrofísica, Cosmologia

El projecte té l’objectiu final de trobar i estudiar planetes similars a la Terra, mesurant les propietats de la seva atmosfera i cercant biomarcadors. El full de ruta del projecte s’estructura al voltant de diverses missions o instruments en els quals el grup es troba participant: missions espacials com CHEOPS, PLATO i ARIEL (de l’ESA), i instruments d’espectroscopia com CARMENES. A banda, el telescopi Joan Oró de l’Observatori Astronòmic del Montsec proporciona dades científiques per uns 25 projectes cada any (50% a nivell nacional i 50% internacionals).

Dirigit pel Dr. Ignasi Ribas. Institut d’Estudis Espacials de Catalunya.

Pirineus La Nuit: Estratègia Pirinenca per a la protecció i millora de la qualitat del medi nocturn. EFA 233/16 PLN. POCTEFA 2014-2020

Astronomia, Contaminació Lumínica

Pirineus La Nuit pretén millorar la qualitat dels ecosistemes transfronterers mitjançant la protecció i la millora d’un aspecte molt concret: la foscor natural nocturna. L’augment de la contaminació lumínica suposa la pèrdua d’aquest valor natural que és, alhora, un factor natural determinant en l’estat de la biodiversitat, els ecosistemes i la salut de les persones. El resultat final i principal és l’elaboració d’una estratègia per a la protecció i millora de la qualitat del medi nocturn que serveixi també de referència i full de ruta per a altres enclavaments o zones que vulguin abordar la mateixa problemàtica.

Cap de files del Projecte: NICDO – Planetario de Pamplona. Altres socis del projecte: Consell Comarcal de la Noguera, Gestión Ambiental de Navarra S.A., Pic du Midi, À Ciel Ouvert i CPIE 65.

Comments are closed.