Grâce à sa géodiversité, la qualité de ses affleurements, sa facilité d’accès et sa sécurité, le territoire du Géoparc Orígens est reconnu à l’échelle internationale en tant que Laboratoire naturel de géologie, comme en témoignent le grand nombre de publications scientifiques et de thèses, en croissance constante, dont il fait l’objet.
Le siège scientifique du Géoparc Orígens, situé au Centre de Soutien Territorial des Pyrénées de l’Institut Cartographique et Géologique de Catalogne, dispose d’une vaste bibliothèque dont vous pouvez consulter la bibliographie spécifique liée au territoire Géoparc.
Livres
- Bordonau, J., 2005. El relleu i el modelat glacial als Pirineus. Horitzó, 8: 15-22.
- Escolà i Boada, O. 1970. Catálogo Espeleológico del Montsec. Espeleòleg (11-12): 453-541. ERE del CEC. Barcelona.
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 2010). Atles Geològic de Catalunya. ISBN: 978-84-393-8330-7. Generalitat de Catalunya.
- Luterbacher, H. 1970. Environmental distribution of Early Tertiary microfossils, Tremp Basin, Northeastern Spain. Edit. Esso Production – European Laboratoires, 1-48.
- Martínez, A. (2013). Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici – Guía Geológica. IGME.
- Perisé, E i Gimeno, M. (2022). Mines i miners. Garsineu Edicions. Tremp.
- Remacha, S. (2021). L’hospital de cartró de Capdella. Eumo Editorial. Museu de la Ciència i a Tècnica de Catalunya. Museu Molí Paperer de Capellades.
- Rosell, J (2014) Gestació i naixement de la Serra del Montsec. Garsineu Edicions. Tremp.
- Rosell, J. (2018) El substrat geològic del poble d’Àger: Àger sense cases. Garsineu Edicions, Tremp.
- Rosell, J. (2020) Guia de punts d’interès geològic de la Vall d’Àger. Garsineu Edicions, Tremp.
- Rosell, J. i Llompart, C. (1988). Guia geològica del Montsec i e la Vall d’Àger. Centre Excursionista de Catalunya amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Ed. Montblanc-Martí, Barcelona, 168 pp.
Chapitres de livres
Bond, R. M. G., and K. R. McClay, 1995, Inversion of a lower Cretaceous extensional basin, south central Pyrenees, Spain, in J. G. Buchanan and P. G. Buchanan, eds., Basin inversion: Geological Society (London) Special Publication 88, p. 415–431.
Calvet, M. (2004). The Quaternary glaciation of the Pyrenees. In Developments in Quaternary Sciences (Vol. 2, pp. 119-128). Elsevier.
Casanovas, M.L. (1998). Antecendentes de los estudios paleontológicos en el Eoceno Superior de la Pobla de Segur. In: Lopez-Martínez, N., Civis, J., Daams, R. (Eds.), Geología y Paleontología del Eoceno de la Pobla de Segur (Lleida). Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida, pp. 41-47.
Cuevas, J. L., Dreyer, T. Mercadé, L. (1991). En: Guidebook of 4th Intern. Conference on Fluvial Sedimentology (M. Marzo y C. Puigdefàbregas, Eds),.Publicaciones Servei Geològic de Catalunya, 2ª Edició, 23-26 y 103-105.
Díez-Canseco, D., Arz, J.A., Benito, M., Díaz-Molina, M., Arenillas, I., 2014. Tidal influence in redbeds: a palaeoenvironmental and biochronostratigraphic reconstruction of the Lower Tremp Formation (South-Central Pyrenees, Spain) around the Cretaceous/Paleogene boundary. Sedimentary Geology 312, 31–49.
Femenias-Gual, J., Minwer-Barakat, R., Marigó, J., Poyatos-Moré, M., & Moyà-Solà, S. (2017). Agerinia marandati sp. nov., a new early Eocene primate from the Iberian Peninsula, sheds new light on the evolution of the genus Agerinia. PeerJ, 5, e3239.
García Veigas, J. (1997). First continental evaporitic phase in the South Pyrenean Central area: Tremp Gypsum (Garumn Facies, Upper Paleocene; Allochtonous Zone). In: Busson, G., & Schreiber, B. C. (eds.) Sedimentary deposition in rift and foreland basins in France and Spain (Paleogene and Lower Neogene). Columbia University Press, 335-342.
Marti, J., 1995. Volcanisme des Pyrenées Catalanes, in Magmatisme Hercynien, Synthèse Géologique et Géophysique des Pyrenées (Barnolas, A. et Chiron, J.C., eds), Tome 1 – Cycle Hercynien, Edition BRGM-ITGE, Orléans et Madrid, : 383-395.
Muñoz, J. A. (1992) Evolution of a continental collision belt: ECORS-Pyrenees crustal balanced cross-section. In: McClay, K. R. & Buchanan, P. G. (Eds.), Thrust Tectonics. Chapman & Hall, London, 235–246
Mutti, E., Rosell, J., Allen, G.P., Fonnesu, F. i Sgavetti, M. (1985). The Eocene Baronia tide dominated delta-shelf system in the Ager basin. In: Excursion Guidebook, IAS 6th European Regional Meeting (M.D. Milà i J. Rosell, Eds.): 579-625.
Ogg, J.G., Hinnov, L.A., 2012. Cretaceous. In: Gradstein, F.M., Ogg, J.G., Schmitz, M.D., Ogg, G.M. (Eds.), The Geological Time Scale. Elsevier, Amsterdam, pp. 793–853.
Puigdefàbregas, C., Muñoz, J. A. & Vergés, J. (1992). Thrusting and foreland basin evolution in the southern Pyrenees. In: McClay, K.R.,Buchanan, P.G. (Eds.), Thrust Tectonics. Chapman & Hall, London, 247–254 .
Serrat, D.; Bordonau, J.; Brú, J.; Furdada, G.; Gómez, A.; Martí, J.; Martí, M.; Salvador, F.; Ventura, J. i Vilaplana, J.M. (1994) Síntesi cartográfica del glaciarismo surpirenaico oriental; EL GLACIARISMO SURPIRENAICO: NUEVAS APORTACIONES (C. Martí Bono & J.M. García Ruiz, Eds.), Geoforma Ediciones, 9-16.
SIMÓ, A., (1989). Upper Cretaceous platform-to-basin depositional sequence development, Tremp basin, south-central Pyrenees, Spain, in P. D. Crevello, J. L. Wilson, J. F. Sarg, and J. F. Read, eds., Controls on carbonate platforms and basin development: SEPM Special Publication 44, p. 365–378.
Articles scientifiques
Badía, D.; Martí, C. (1999). Suelos de Fragen (Pirineo Central). INIA-CPNA-IEA, Huesca. 190 pp.
Bataller, J.R. La Colección de Minerales, Rocas, Fósiles y Objetos de Prehistoria del Ilmo. Sr. D. Luis M. Vidal y Carreras. Institución Catalana de Historia Natural.
Borràs, J; Miñarro, J.M.; Talavera, F (1979). Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.3). Ed. Políglota. Barcelona.
Corella, J. P., Benito, G., Rodriguez-Lloveras, X., Brauer, A., & Valero-Garcés, B. L. (2014). Annually-resolved lake record of extreme hydro-meteorological events since AD 1347 in NE Iberian Peninsula. Quaternary Science Reviews, 93, 77-90.
Esteban, J.J., Aranguren, A., Cuevas, J.F., Tubía, J.M., Hilario, A., Larionov, A. and Sergeev, S (2015). Relación temporal entre metamorfismo y magmatismo en el macizo de Lys-Caillaouas (pirineo central). Geogaceta, number 58, pages 71-74.
Fernandez, O., Muñoz, J. A. Arbués, P. and Falivene, O. (2012). 3-D structure and evolution of an oblique system of relaying folds: The Ainsa basin (Spanish Pyrenees): Journal of the Geological Society, v. 169, p. 545–559.
Gili, E.; López, G.; Obrador, A.; Skelton, P.W. y Vicens, E. 1994. Observaciones sobre la posición estratigráfica de las formaciones de rudistas de Sant Corneli (cuenca cretácica surpirenaica central). Geogaceta, 15: 34-36; Madrid.
Gutiérrez, F., Linares, R., Roqué, C., Zarroca, M., Rosell, J., Galve, J. P., & Carbonel, D. (2012). Investigating gravitational grabens related to lateral spreading and evaporite dissolution subsidence by means of detailed mapping, trenching, and electrical resistivity tomography (Spanish Pyrenees). Lithosphere, 4(4), 331-353.
Linares, R., Rosell, J., Roqué, C., & Gutiérrez, F. (2009). Origin and evolution of tufa mounds related to artesian karstic springs in Isona area (Pyrenees, NE Spain). Geodinamica Acta, 22(5-6/1-3), 129.
Llompart, C. (1977). Paleoeocología de la fauna de moluscos ilerdienses de un sector de la Vall d’Àger (prov. de Lleida). U.A.B. Publicaciones de Geología, nº 7, 247 p. Bellaterra (Barcelona).
Martinius, A.W., (1995). Macrofauna associations and formation of shell concentrations in the Early Eocene Roda Formation (southern Pyrenees, Spain). Scripta Geologica, 108.
Marzo, M., Nijman, W. y Puidefàbregas, C. (1988). Architecture of the Castissent fluvial sheet sandstones, Eocene, South Pyrenees, Spain. Sedimentology, 35(5): 719-728.
McClay, K., Muñoz, J.A., and García-Senz, J. (2004). Extensional salt tectonics in a contractional orogen: A newly identified tectonic event in the Spanish Pyrenees Geology, September, v. 32, p. 737-740.
Mujal, E., Fortuny, J., Oms, O., Bolet, A., Galobart, A., and Anadón. P. (2016). Palaeoenvironmental reconstruction and early Permian ichnoassemblage from the NE Iberian Peninsula (Pyrenean Basin). Geological Magazine de la Cambridge University Press, Volume 153, Issue 4, pp. 578-600.
Mutti, E., Rosell, J., Guibaudo, G. y Obrador, A. (1975). The paleogene of the Ager Basin. En: Sedimentary evolution of the Paleogene South Central Pyrenean basin. Guide-booke of I.A.S., 9th International Congress: 1-6. Nice.
Oms, O., Remacha, E. y Bosch, A. (2000). Control tectónico en la sedimentación del Alogrupo Castissent entre el coll de Montllobar y el río Isábena (Eoceno surpirenaico central). Geotemas, 2 (1): 161-163.
Pellicer XM, Linares R, Gutiérrez F, Comas X, Roqué C, Carbonel D, Zarroca M, Rodríguez JAP (2014). Morpho-stratigraphic characterization of a tufa mound complex in the Spanish Pyrenees using ground penetrating radar and trenching, implications for studies in Mars. Earth and Planetary Science Letters 388: 197-210.
Poblet, J., Muñoz, J. A. Travé, A. and Serra-Kiel, J. (1998) Quantifying the kinematics of detachment folds using three-dimensional geometry: Application to the Mediano anticline (Pyrenees, Spain): Geological Society of America Bulletin, v. 110, p. 111–125.
Riera, V., Oms, O., Gaete, R. y Galobart, À. (2009). The end-Cretaceous dinosaur succession in Europe: The Tremp Basin record (Spain). Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology 283: 160-171.
Robles, S. (1984). El complejo sedimentario aluvial y lacustre de edad paleógena de la Pobla de Segur, entre los ríos Noguera Pallaresa y Flamisell. Ilerda, 45: 119-144.
Rosell, J y Puigdefàbregas, J. (1975). (Eds.). The sedimentary evolution of the Paleogene south Pyrenean Basin. Guia de Campo IX International IAS Congress. Editores. Niza. 111 pp. Vergés, J. y Muñoz, J. A. 1990. Thrust sequences in the South Central Pyrenees. Bulletin de la Societé Géologique de France, v.8, p.265-271.
Sellès, A. G., A. Galobart (2015). Reassessing the endemic European Upper Cretaceous dinosaur egg Cairanoolithus. Historical Biology: 1-14.
Sellés, A.G., Vila, B. & Galobart, À. (2014). Diversity of theropod ootaxa and its implications for the latest Cretaceous dinosaur turnover in southwestern Europe. Cretaceous Research 49: 45-54.
Sellés, A.G., Vila, B., Galobart, À. (2014). Spheroolithus europaeus, oosp. nov. (late Maastrichtian, Catalonia), the youngest oological record of hadrosauroids in Eurasia. Journal of Vertebrate Palaeontology. Volume 34, Issue 3, pages: 725-729.
Serra-Kiel, J.; Canudo, J.I.; Dinarés, J.; Molina, E.; Ortiz, N.; Pascual, J.O.; Samsó, J.M. y Tosequella, J. (1994). Cronoestratigrafía de los sedimentos marinos del Terciario inferior de la Cuenca de Graus-Tremp (Zona Central Surpirenaica). Rev. Soc. Geol. España, 7 (3-4).
Tavani, S., Storti, F., Fernandez-Bellón, O., Muñoz J. A. and Salvini, F. (2006) 3-D deformation pattern analysis and evolution of the Añisclo anticline, southern Pyrenees: Journal of Structural Geology, v. 28, p. 695–712.
Teixell, A., (1996) The Ansó transect of the southern Pyrenees: basement and cover thrust geometries. J. Geol. Soc. Lond. 153, 301–310.
Vergés, J. y Muñoz, J. A. (1990) Thrust sequences in the South Central Pyrenees. Bulletin de la Societé Géologique de France, v.8, p.265-271.
Thèses de doctorats
Canudo, J. I. 1990. Los foraminíferos planctónicos del Paleoceno – Eoceno en el Prepirineo meridional i su comparación con la Cordillera Bética. Tesis Doctoral, Universidad de Zaragoza (inédita).
Fondevilla Moreu, V. (2017). Registre geològic, paleoambients i successió dels darrers dinosaures del sud-oest europeu. Tesi doctoral, Universitat Autonoma de Barcelona.
Fonnesu, F., 1984. Estratigrafía física y análisis de facies de la Secuencia de Fígols entre el Río Noguera Pallaresa e Iscles (provs. de Lérida y Huesca). Tesis Doctoral, Univ. Autónoma de Barcelona.
Fontdevilla V., 2017, Registre geològic, paleoambients i successió dels darrers dinosaures dels su-oest europeu. Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.
GÓMEZ-GARRIDO, A. (1987). Foraminíferos planctónicos del Cretácico Superior surpirenaico. Tesi Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Geologia.
Linares, R. (1995): La Geología Ambiental de la depresión de Tremp-Isona (Pallars Jussà). Tesis doctoral. Publicaciones de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra: 235 p. 11 mapas.
Lucena, G. (2015). Revisión de la fauna de rudistas de las Collades de Basturs (Lérida, Pirineos Centro-Meridionales). Tesis Doctoral. Universidad Autónoma de Barcelona; Bellaterra.
Martínez, R. (1982a). Ammonoideos cretácicos del Prepirineo de la provincia de Lleida. Tesis Doctoral. Publicaciones de Geología Nº 17, Univ. Auton. Barcelona, 197 p.
Marzo, M., 1980. El Buntsandstein de los Catalánides. Estratigrafía y procesos de sedimentación. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona, 317 p.
MELLERE, D. (1992). I conglomerati di Pobla de Segur: Stratigrafia fisica e relazioni tettonica-sedimentazione. Tesi di Dottorato in Scienze della Terra, Universita degli Studi di Padova, 203 pp.
Mujal E., 2017. Registre sedimentari i icnològic del fini-Carbonífer, Permià i Triàsic continentals dels Pirineus Catalans, Tesi doctoral, UAB, 334 pp.
Ortiz, N. 1993. Los microforaminíferos bentónicos del tránsito Paleoceno-Eoceno y sus implicaciones bioestratigráficas y paleoecológicas. Tesis doctoral. Universidad de Zaragoza (inédita). 1-274.
Peitz, C. (2000). Fortpflanzungsgiologische und systematische Implikationen von Dinosauriergelegen aus dem Maastricht von Katalonien (NE-Spainien) sowie die Sedimentologie ihrer Fundstellen. Tesis Doctoral, Universidad de Bonn. 126 pp.
Peña JL., 1983. La conca de Tremp y sus sierras prepirenaicas comprendidas entre los ríos Segre i Noguera Ribagorzana: Estudio geomorfológico. Tesis doctoral, EI.
Poch J., 2019. Revisión y proposta de mejora del modelo de gestión de la geodiversidad de los Geoparques Mundiales de la UNESCO, Tesis doctoral, UAB, 302 pp.
Pocoví, A. (1978a). Estudio geológico de las Sierras Marginales Catalanas (Prepirineo de Lérida). Tesis Doctoral, Universitat de Barcelona, 219 pp.
Riera, V 2010. Estudio integrado (geología y paleontología) de la sucesión de dinosaurios (Maastrichtiense) de la vertiente surpirenaica. Tesis doctoral, UAB.
SAURA, E. (2005). Análisi estructural de la zona de les Nogueres (Pirineus Centrals). Tesi Doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. 355 pp.
Troya L., 2015. Rudistas (Hippuritida, Bivalvia) del Cenomaniense-Coniaciense (Cretácico superior) del Pirineo meridional-central. Paleontología y bioestratigrafía. Tesis doctoral, Universitat Autonoma de Barcelona.
Zamorano, M. (1993). Los sistemas deltaicos del Ilerdiense superior-Cuisiense de la cuenca de Ager (Fm. Ametlla). Prepirineo de Lleida. Tesis Doctoral, Univ. Autònoma de Barcelona, 161 p. Bellaterra.
Mémoires de Mastère et de Licence
Abanco, C. (2009). Validació de mapes de susceptibilitat d’esllavissaments elaborats mitjançant diferents tècniques a la zona de Sant Salvador de Toló; caracterització de les zones inestables i estudi de la seva activitat. Tesina Doctoral. Universitat Politécnica de Catalunya. Barcelona.
Arilla Osuna, M. (2012). El poblament prehistòric i tardoromà al paratge de Montcortès i Pla de Corts: una síntesi (Bachelor’s thesis).
Blasi Arana, I. (2019). Should knowledge be sociallized? Open-air paleontological sites: opportunity for divulgation or spoliation,. Case study: Tremp Basin (Lleida province). TFG. Universitat Autònoma de Barcelona.
Ceperuelo Sánchez, J. (2019). Estratigrafia del garumnià vermell inferior del sector de Talarn (Maastrichtià de la Conca de Tremp). TFG. Universitat Autònoma de Barcelona.
Domènech Surinyach, G. (2011). Obtenció de mapes de perillositat d’esllavissades a partir del càlcul de la susceptibilitat mitjançant un model determinista (Master’s thesis, Universitat Politècnica de Catalunya).
Estella Escobar, H. (2017). Santonià-Campanià de Sallent, Coll de Nargó (Alt Urgell). TFG. Universitat Autònoma de Barcelona.
García Veigas, J. (1988): La formación evaporítica de la facies garumniense de la Conca de Tremp (Lleida). Tesis de Licenciatura Univ. Autónoma de Barcelona, inédita.
Gijón Celdrán, E. (2017). Geoquímica del límite Cretácico-Paleógeno en Tremp. TFG. Universitat Autònoma de Barcelona.
Lestón Cadavieco, D. (2015). Pumped hydroelectricity storage modeling in long term oriented studies of the secondary regulation market in the spanish electricity system. Master Thesis.
Lozano, S. (2018) Understanding the Mesozoic extensional structure and its influence on the subsequent inversion in the Organyà Basin, (Central Pyrenees). Master research Project. Universitat de Barcelona.
Oller, P. (1992) Les allaus i el seu risc a la Vall Fosca (Pallars Jussà); Tesi de Llicenciatura de la Universitat de Barcelona, 151 p.
Pantaleoni Reluy N. (2018). Mapa de susceptibilitat del risc a moviments de massa a una zona determinada dde la Conca de Tremp. TFG. Universitat Autònoma de Barcelona.
Cartes
Pi, E.; Samsó, J. M.; Arbués, P.; Cuevas, J. L.; Mercadé, Ll.; Barberà, X.; Corregidor. J.; Escuer, J.; Solà, J.; Montaner, J. i Berástegui, X. (2004). Full de Vilamitjana. 290-1-1 (65-23) [document cartogràfic]. escala 1:25000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), Servei Geològic de Catalunya (IGC), Barcelona. Sèrie Mapa Geològic de Catalunya 1:25000.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (2003) Mapa geològic num. 290-1-2 (Llimiana). Mapa Geològic de Catalunya E. 1:25.000. Institut Geològic de Catalunya: Barcelona.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (2011) Mapa per la prevenció de riscos geològics escal 1:25,000 – full num. 290-2-1 (Isona). Institut Geològic de Catalunya: Barcelona.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (2011) Mapa geoantròpic num. 290-1-2 (Llimiana). Mapa Geològic de Catalunya E. 1:25.000. Institut Geològic de Catalunya: Barcelona.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (2016) Geotreball VI. Mapa per la prevenció dels riscos geològics de Sant Salvador de Toló (290-2-2). Barcelona.
Linares R., Roqué C., Copons R., 2010. Mapa geoantròpic num. 290-2-1(Isona). Mapa Geològic de Catalunya E. 1:25.000. Institut Geològic de Catalunya: Barcelona.
Linares, R., Roqué, C., Copons, R., 2011. Mapa geoantròpic num. 290-1-2 (Llimiana). Mapa Geològic de Catalunya E. 1:25.000. I.G.C, Barcelona.
López Olmedo, F., Ardèvol, L., Hernáiz, P. P., Cabra, P., Solé, J., Olivares, J., Leyva, F., 2016. Memoria y mapa geológico de España a escala 1:50.000 Hoja de Arén n° 251 (32-11), Insituto Tecnológico y Geominero de España, Madrid, 2a Serie MAGNA.
Pi i Palomés, E., Badía, R., Samsó, J. Mª.,Arbués, P., Caus, E., Cuevas, J. L., Barberà, X., Corregidor, J., Florensa, R.Mª., Saula, E., Solà, J., y Montaner, J.(2002).Mapa geològic de Catalunya1:25.000, hoja 290-2-2 (Sant Salvador de Toló). ICC
Pi i Palomés, E., Colomer, M., Samsó, J.Mª., Caus, E., Arbués, P., Cuevas, J. L.,Mercadé, L., Barberà, X., Corregidor, J.,Escuer, J., Solà, J., Montaner, J., y Be-rástegui, X. (2003). Mapa geològic de Catalunya 1:25.000, hoja 290-1-2 (Llimiana). ICC.
Picart, J., Carrera, N., Solé, J., Montaner, J., Rivas, G., Muñoz, J. A., Serra, L., Beamud, E., Arbués, P., Mencos, J. & Perea, H., 2009. Tremp 252‐1‐2 (65‐22). 1:25000. Sèrie Mapa Geològic de Catalunya 1:25000, Geotreball 1. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Servei Geològic de Catalunya (IGC).
Rosell, J. (1967). Estudio geológico del sector del Prepirineo comprendido entre los ríos Segre y Noguera Ribagorzana (prov. de Lérida). Pirineos, 21, 9-214.
Rosell, J. (1970). « Explicación a la hoja n°252 Tremp, mapa Geológico de España 1:50.000 » . Inst. Geol. y Min. de España. 16 pp.
Rosell, J. (1994). Mapa geológico de España Esc. 1/50.000 Hoja 252 Tremp. Instituto Tecnológico Geominero de España, 63 pp. Madrid.
Rosell, J. (1996): Hoja geológica num. 290 (Isona). Mapa Geológico de España E. 1:50.000. Segunda serie, I.G.M.E., Madrid.