• Un dinosaure herbívor d’uns 18 metres de llarg i unes 14 tones de pes.
• La recerca publicada a Nature Ecology & Evolution està dirigida per personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i el Museu de la Conca Dellà
• El periple que van seguir les restes fòssils d’aquesta espècie va ser recollit al documental produït per TV3 “L’últim gegant d’Europa”
Personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Museu de la Conca Dellà (MCD), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Saragossa (UNIZAR) i la Universidade NOVA de Lisboa (UNL) han descrit la nova espècie de dinosaure titanosaure Abditosaurus kuehnei a partir de les restes excavades al jaciment Orcau-1, al Pallars Jussà, dins el Geoparc mundial UNESCO Orígens, de 70,5 milions d’anys d’antiguitat. Es tracta de l’esquelet semiarticulat més complet d’aquest grup de dinosaures herbívors descobert fins ara a Europa. Les seves dimensions ―gairebé 18 metres de llarg i un pes estimat de 14 tones― el converteix en l’espècie més gran de dinosaure del domini iberoarmoricà, una antiga regió que actualment agrupa Iberia i el sud de França.
“Els titanosaures que acostumem a trobar al Cretaci superior d’Europa tendeixen a ser petits o de mida mitjana com a conseqüència d’haver evolucionat en condicions d’insularitat”, explica Bernat Vila, paleontòleg de l’ICP que signa l’article. Durant el Cretaci superior (fa entre 83 i 66 milions d’anys), Europa era un extens arxipèlag format per desenes d’illes. Les faunes que hi van evolucionar tendeixen a ser formes petites o fins i tot nanes a causa de la limitació d’aliment que implica viure en una illa. “És un fenomen recurrent en la història de la vida a la Terra i en tenim molts exemples en el registre fòssil. Per això ens van sorprendre les grans dimensions d’aquest espècimen”, diu Vila.
Les restes d’aquest dinosaure consisteixen en diverses vèrtebres i costelles del tronc i ossos de les extremitats i les cintures pèlviques i escapulars, però destaca especialment un fragment semiarticulat del coll format per 12 vèrtebres cervicals, algunes fusionades entre elles. “Poques vegades tenim la sort de trobar espècimens tan complets”, explica Àngel Galobart, investigador de l’ICP i director del Museu de la Conca Dellà (a Isona). En les diferents campanyes d’excavació s’han pogut recuperar fins a 53 restes de l’esquelet de l’animal. “Els fòssils de l’esquelet d’Abditosaurus es podran contemplar en el nou Museu de la Conca Dellà que està previst que s’inauguri durant el primer trimestre d’aquest any”, comenta Galobart.
La història d’aquesta recerca es remunta l’any 1954, quan el paleontòleg alemany Walter Kühne en va excavar les primeres restes. El jaciment va caure en l’oblit fins l’any 1986 on es van extreure algunes restes més, i va tornar a quedar en l’oblit fins que l’any 2012, investigadors de l’ICP van reprendre les excavacions de forma sistemàtica. La història d’aquesta troballa va quedar recollida en el documental produït per TV3 “L’últim gegant d’Europa” estrenat l’any 2017. ‘Abditosaurus’ significa ‘el rèptil oblidat’ i l’epítet específic ‘kuehnei’ és un homenatge al seu descobridor.
Article original:
• Vila, B., Sellés, A.G., Moreno-Azanza, M., Razzolini, N.L., Gil-Delgado, A., Canudo, J.I., Galobart, À. (2022). A titanosaurian sauropod with Gondwanan affinities in the latest Cretaceous of Europe. Nature Ecology & Evolution. DOI: 10.1038/s41559-021-01651-5