L’àrea del territori del Geoparc inclou una representació molt àmplia de l’evolució de la vida a la Terra, que comprèn jaciments des del Silurià fins al Paleogen, uns 400 milions d’anys representats per fòssils de vertebrats, invertebrats i plantes.
Trobem restes fòssils de graptòlit en pissarres del SILURIÀ. Així mateix, les calcàries del DEVONIÀ contenen fòssils marins que registren l’extinció d’organismes com els trilobits.
El PERMIÀ i TRIÀSIC es troben representats en el límit nord, on afloren els sediments vermellosos que han proporcionat una gran riquesa d’icnites (petjades i rastres), principalment de rèptils i amfibis, que assenyalen la gran diversitat de vertebrats en aquesta zona. A nivell de restes vegetals, nous jaciments estudiats recentment ens remeten a l’enorme exuberància i varietat dels ecosistemes del Permià.
El següent període amb àmplia representació correspon al CRETACI INFERIOR, amb els afloraments de la Serra del Montsec, entre els quals destaquen les pedreres de la Pedrera de Meià i la Cabroa, jaciments de calcària litogràfica que han proporcionat unes restes fòssils magnífiques d’insectes, invertebrats marins, plantes, vertebrats com amfibis, petits rèptils i, fins i tot, aus amb plomes. Sovint es conserven les parts toves del cos i en alguns casos fins i tot patrons de coloració. Cal destacar les restes de les primeres plantes amb flors (Montsechia vidalii), que van aparèixer al planeta fa uns 130 milions d’anys i que van ser descrites a la Serra del Montsec en 1902 per Charles René Zeiller.
Els fòssils que conformen aquest ric patrimoni paleontològic actualment es troben distribuïts per museus de tota Europa. Per tal de concentrar les diferents col·leccions en un sol lloc, s’ha creat la pàgina web de la Pedrera de Meià. El qual presenta la història del jaciment, descripcions i imatges de les mostres descobertes en aquest espai únic a Catalunya, a més d’altres curiositats.
El major actiu paleontològic prové dels sediments transicionals del CRETACI SUPERIOR. Aquest període ha proporcionat un excel·lent registre tant dels ambients costaners (acumulacions de rudistes de la Collada de Basturs), dels ambients de transició (jaciment de marques d’alimentació de rajades de la Posa) i, especialment dels ambients més continentals (Conca de Tremp, i Vall del Riu Sallent a Coll de Nargó) on s’han descobert abundants restes de dinosaures.
L’existència de restes de dinosaures a la Conca de Tremp va ser notificada per primera vegada l’any 1916, durant les obres de construcció de l’embassament de Sant Antoni. Les primeres restes de dinosaures en aquesta zona es van donar a conèixer el 1954 pel paleontòleg alemany Walter Kühne, que va excavar el Barranc d’Orcau juntament amb el paleontòleg espanyol Emiliano Aguirre (jaciment actualment conegut com a Orcau-1). Pocs anys després, el paleontòleg francès Albert-Félix de Lapparent va descobrir els primers ous de dinosaures al Barranc de Basturs.
Des dels anys 80 del segle passat, investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i del Museu de la Conca Dellà excaven sistemàticament a la zona, i col·laboren amb altres territoris afins, com per exemple el Geoparc de Hateg a Romania. Durant aquest període s’han descobert nous jaciments i milers de restes fòssils que han permès conèixer millor el final de l’Era dels Dinosaures a Europa.
La franja sedimentària que registra els ambients del Maastrichtià presenta en gran quantitat i qualitat d’ossos, ous i petjades dels darrers dinosaures que van habitar Europa en els milions d’anys previs a la seva extinció al límit Cretaci/Paleogen. Cal destacar el descobriment de diverses formes de dinosaures sauròpodes, hadrosaures, teròpodes o ornitòpodes, a més de la presència de restes de cocodrils, tortugues o pterosaures, entre altres vertebrats. La riquesa de restes d’ous, tant a la Conca de Tremp com a Coll de Nargó, situen aquesta zona com el principal jaciment europeu d’ous de dinosaure i un dels més importants del món. Desenes d’articles científics publicats en revistes especialitzades recolzen la importància d’aquestes troballes. Aquestes restes estan dipositades per a la seva conservació i estudi al Museu de la Conca Dellà a Isona i en el seu satèl·lit museogràfic, el centre de divulgació Dinosfera, de Coll de Nargó.
El registre sedimentari amb fòssils es completa amb les restes del PALEOGEN. En ambdós vessants del Montsec es troben espectaculars concentracions de fauna invertebrada, per exemple a les geozones de la Règola (Àger) o a l’estratotip de l’Ilerdià a l’oest de Tremp. Per altra banda, les primeres formes mamiferianes, entre les quals destaquen als primers primats europeus, s’han trobat en els jaciments eocens d’Àger i de la Pobla de Segur.
Recordeu que la Llei 9/93 de Patrimoni Cultural inclou la prohibició de presa de mostres paleontològiques.
