Destacats geològics
Estructura geològica. El Geoparc Orígens està localitzat al llarg del perfil sísmic ECORS Pirineus. Perfil geofísic realitzat a través de la serralada pirinenca que discorre paral·lel a la vall del riu Noguera Pallaresa i que en el seu moment va constituir una fita molt important per a la geologia moderna a escala mundial.
Sedimentologia i estratigrafia. Cal destacar les plataformes carbonàtiques de Vilanoveta i les Collades, situades entre Sant Corneli i la Serra de Carreu, i reconegudes a escala internacional com a exemples excepcionals; l’estratotip de l’Ilerdià, secció patró internacional d’una part del Paleogen, situada a l’Est de Tremp; les formacions deltaiques de les conques de Tremp i Àger; i els conglomerats sinorogènics com els de les serres de Collegats, Gurp, Pessonada o Comiols.
Patrimoni hidrogeològic. El territori compta amb nombroses fonts d’aigua subterrània associades a la seva particular estructura geològica. En destaquen els llacs de Basturs, a l’oest d’Isona, que presenten una morfologia característica de tipus dom similars a morfologies identificades al planeta Mart. També cal mencionar l’estany de Montcortès, l’origen del qual s’atribueix a fractures verticals d’expansió associades a la dissolució d’evaporites del Triàsic i la font salada a Gerri de la Sal, també relacionada amb la dissolució d’evaporites.
Patrimoni edafològic. Els sòls compleixen funcions ecològiques essencials i lligades a activitats humanes. El Geoparc Orígens presta especial atenció a aquest patrimoni degut a que és tracta d’un recurs natural no renovable clau en la dinàmica dels ecosistemes i del paisatge per les seves funcions ecològiques o com a suport d’activitats socioeconòmiques. El Centre d’Interpretació dels Sòls dels Pirineus, ubicat al Centre de Suport Territorial Pirineus de l’ICGC a Tremp, presenta una exposició permanent de monòlits de sòls dels Pirineus.
La Generalitat de Catalunya va catalogar l’any 2000 els principals geòtops del territori a partir de l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya.
Història geològica
El territori del Geoparc Orígens se situa al flanc sud dels Pirineus.
Els Pirineus són una serralada de plegament alpí resultat de la deriva continental de la Placa Ibèrica durant el Mesozoic i la seva col·lisió final amb la Placa Europea durant el Cenozoic.
Aquest territori presenta un relleu format per un conjunt de serres i conques d’orientació est-oest determinades per la disposició de diversos mantells de corriment que configuren els Pirineus, i que presenten el registre geològic de més de 500 milions d’anys (Ma) d’història geològica.
A la Zona Axial Pirinenca, en el sector nord del Geoparc, s’observen les roques més antigues de la serralada. La configuració estructural actual de la Zona Axial és deguda a l’apilament antiforme de mantells de corriment (Orri, Rialp i Nogueres) associats a l’orogènia Alpina. Aquests materials, que afloren a la zona de la Vall Fosca, majoritàriament del Paleozoic, han estat intensament deformats pels efectes de l’orogènia Herciniana i s’han vist afectats per intrusions de batòlits i per metamorfisme de contacte en les roques encaixants.
El Prepirineu, al sud de la Zona Axial, presenta unes estructures tectòniques conegudes com “mantells superiors sudpirenaics” formats bàsicament per roques del Mesozoic i del Paleogen. Aquestes estructures tectòniques, consisteixen en tres mantells de corriment principals que van de nord a sud; es denominen Bóixols, Montsec i Serres Marginals, i tenen associades unes serres amb una orientació d’est a oest, paral·leles a la direcció de la serralada. Simultàniament a l’emplaçament d’aquestes làmines encavalcants, es van originar les conques intramuntanyoses de la Conca de Tremp, d’Àger i d’Oliana on es registren els sediments, estructures i paleoambients previs, contemporanis i posteriors als diversos episodis tectònics. En paral·lel a l’aixecament dels Pirineus durant l’Eocè i l’Oligocè, s’erosionen els relleus generats i s’instal·len grans sistemes al·luvials al llarg del peu de la serralada donant lloc a la sedimentació dels conglomerats que avui trobem a les serres de Collegats, Pessonada, Gurp o Comiols. La seva distribució i característiques van estar condicionades per l’evolució tectònica i han permès establir els contextos sedimentari i tectònic regionals.
La posterior inestabilitat climàtica durant el Quaternari, caracteritzada per diverses glaciacions, va condicionar la formació de glaceres als sectors més elevats, modelant-ne la seva topografia i accentuant l’encaixament generalitzat de la xarxa de drenatge dominada pels rius Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, Segre i Flamisell. Aquests processos van generar els espectaculars congostos de Mont-rebei, Terradets o Collegats. Els sediments quaternaris als Pirineus són d’origen glacial, dipòsits torrencials, al·luvials i de vessant. També cal destacar els dipòsits de tova calcària a la zona dels Estanys de Basturs i Mont de Conques.
Mapa Geològic
Mapa geològic del Geoparc Orígens (Lleida, Catalunya). Modificat del mapa geològic a escala 1:250,000 de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (2015).
