- Un nou estudi científic descriu les restes d’un cocodril de 70 milions d’anys, excavades a mitjans del segle passat al Pallars Jussà.
- Les restes pertanyien a una espècie diferent de les ja conegudes dels jaciments contemporanis propers.
- La recerca suposa una nova evidència de la diversitat de faunes de vertebrats —més enllà dels dinosaures— a Europa durant el Cretaci superior, poc abans de l’extinció massiva de fa 66 milions d’anys.
A finals de la dècada de 1950, el jaciment de Suterranya-Mina de lignit (situat a la comarca del Pallars Jussà, província de Lleida) era una mina explotada per al carbó. En aquella època, Josep Montané treballava a la mina, on va recollir diversos fòssils, entre els quals el fragment d’un crani semblant a un cocodril. El fòssil va romandre oblidat fins que l’any 2023 aquest exemplar (que ara forma part de la col·lecció del Museu de la Conca Dellà d’Isona), va ser finalment estudiat per Riccardo Rocchi (Universitat de Bolonya) i Bernat Vila (Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i Museu de la Conca Dellà).
Després d’analitzar-lo, els investigadors han determinat que pertanyia a un exemplar de la família dels alodaposúquids, un grup de cocodriliformes avui extingit que van ser molt abundants durant el Cretaci superior d’Europa. Els cocodriliformes engloben diversos grups de “cocodrils”, les formes actuals i també els seus avantpassats.
A la part superior, al centre, es mostra el fragment del crani fòssil de l’exemplar de Suterranya-Mina de lignit (vista dorsal). Al costat, a la dreta, la ubicació del fòssil al crani (vista dorsal). En primer pla, cocodril marí (Crocodylus porosus) actual a la sorra (de Pexels sota llicència CC0 1.0).
Si bé al 2015 ja es va descriure una espècie d’allodaposúquid (Allodaposuchus palustris), en jaciments propers i contemporanis de Fumanya (Berguedà), l’exemplar descrit recentment a Suterranya no sembla pertànyer a aquesta espècie, sinó que comparteix més semblances amb Allodaposuchus subjuniperus, una espècie coneguda només en jaciments més joves del Pirineu aragonès. A partir d’un document inèdit que ara ha sortit a la llum, els investigadors han descobert que Josep Montané també va trobar unes dents associades al crani i que van ser atribuïdes a l’espècie detectada al Pirineu aragonès.
Malgrat totes aquestes evidències, la naturalesa de les restes no permet atribuir-les de forma concloent a l’espècie trobada al Pirineu aragonès, però sí que es pot afirmar que indubtablement no pertany a l’altra espècie coneguda, trobada al Berguedà.
Aquesta troballa obre un escenari on almenys dues espècies diferents d’allodaposúquids possiblement coexistien en el mateix ecosistema costaner del Cretaci superior, reforçant la interpretació que aquestes àrees representaven un hàbitat amb una biodiversitat notablement rica, incloent-hi cocodriliformes, dinosaures, tortugues, peixos, plantes i molts altres organismes que van formar una complexa xarxa ecològica pocs milions d’anys abans de la gran extinció massiva que va suposar l’extinció de tots els dinosaures no aviaris i, amb ells, el final del Mesozoic.
Article original:
- Rocchi, R., & Vila, B. (2024). New eusuchian cranial remains from the Upper Cretaceous of the southern Pyrenees. Historical Biology, 1–9. DOI: 1080/08912963.2024.2350551
