- La nova espècie s’ha anomenat Calvarius rapidus i és un dels darrers dinosaures que va existir abans de la seva extinció.
- S’ha descrit a partir d’un os del peu trobat al Pallars Jussà, dins el Geoparc mundial UNESCO Orígens.
- Al darrera de la descoberta hi ha els paleontòlegs Albert Prieto-Márquez i Albert Sellés, de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i del Museu de la Conca Dellà.
La nova espècie és un ornitòpode, un dels grups de dinosaures herbívors més diversos, longeus i cosmopolites, del que en formen part alguns representants emblemàtics com els iguanodonts o els hadrosaures ‘de bec d’ànec’. Aquests dinosaures van habitar els actuals Pirineus catalans durant l’etapa final del Cretaci, fa uns 66 milions d’anys, concretament en els últims cent mil anys del Mesozoic, just en els moments en què un meteorit va impactar la Terra provocant l’extinció de tots els dinosaures no avians, junt amb molts altres grups d’organismes. Per tant, Calvarius rapidus, és un dels darrers dinosaures que va trepitjar el planeta.
El seu nom s’ha escollit segons el següent. Calvarius, en motiu del ‘calvari’ que va suposar l’impacte del meteorit a la biosfera i rapidus fa referència a les adaptacions pròpies d’animal corredor que presenta l’exemplar.
Les restes fòssils que s’han recuperat d’aquest dinosaure consisteixen en un os metatarsià llarg i prim del quart dit del peu esquerre. Aquest material es va excavar l’any 2019 al jaciment de la Masia de Ramon, prop de Figuerola d’Orcau. Aquesta localitat va ser descoberta el 2001 per un equip de paleontòlegs del Museu de la Conca Dellà i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) durant uns treballs de prospecció en aquesta zona.
Metatarsià IV esquerre de l’holotip de Calvarius rapidus en vista dorsal (A), lateral (B), plantar (C) i medial (D).
Al Geoparc Orígens s’hi preserva un dels registres fòssils més rics dels darrers dinosaures que van viure a Europa abans de la seva extinció a tot el món.
Des de fa més de tres dècades, investigadors de l’ICP hi organitzen campanyes d’excavació i les seves troballes han donat lloc a centenars de publicacions científiques documentant com era la vida durant els últims quatre milions d’anys del Mesozoic en aquesta regió del món.
Paral·lelament, el projecte de divulgació “Dinosaures dels Pirineus” impulsat per l’ICP intenta donar a conèixer aquesta extraordinària riquesa al gran públic a través de museus i sales d’exposicions com el Museu de la Conca Dellà (Isona, Pallars Jussà) o Dinosfera (Coll de Nargó, Alt Urgell).
Dinosaure de dimensions petites
Es creu que probablement l’animal era un veloç corredor i, a partir de la longitud del metatarsià, d’uns 15 centímetres, els investigadors estimen que l’animal no devia fer més de dos metres de longitud. “Si bé algunes espècies d’aquest grup de dinosaures feien més de 10 o 12 metres de longitud, C.rapidus seria el dinosaure estiracostern més menut del planeta”, apunta Albert Sellés, coautor de l’article i investigador de l’ICP.
Recreació de l’aspecte en vida de Calvarius rapidus. Roc Olivé / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.
L’estudi suggereix que aquestes reduïdes dimensions poden ser degudes al fet que C. Rapidus seria una espècie endèmica altament transformada, donant lloc a adaptacions particulars per al medi ambient insular en el qual vivia, marcat per la regla de la ‘llei insular’ o ‘efecte illa’.
La limitació d’aliment que implica viure en una illa fa que les faunes que hi evolucionen tendeixin a ser formes petites o fins i tot nanes.
Com era l’ecosistema on vivia?
Fa 66 milions d’anys, els actuals territoris del nord d’Espanya i del sud de França formaven una gran illa coneguda com a Ibero-Armorica, part d’un gran arxipèlag on ara hi ha el continent europeu.
La interpretació geològica dels estrats on es va trobar C. rapidus indiquen que aquest animal va morir prop d’un riu meandriforme, vorejat per abundant vegetació de tipus arbustiu i de falgueres.
El clima a finals del període Cretaci al Prepirineu era molt semblant al de les regions subtropicals, amb períodes llargs de sequera i èpoques de pluges torrencials.
Podeu llegir la notícia completa a la web de l’ICP.
