- Reconstruïda gran part de la dentició d’un dels últims gegants dels Pirineus que podria tractar-se d’una nova espècie per la ciència.
- La dentició ha estat descrita per personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, el Museu de la Conca Dellà i la Fundación Dinópolis
Personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Museu de la Conca Dellà i la Fundación Dinópolis ha descrit la dentició més completa a Europa d’un titanosaure a partir d’unes restes fòssils trobades al jaciment d’Els Nerets (Pallars Jussà, Catalunya). Correspon a un dels darrers dinosaures d’aquest grup que van viure als Pirineus fa uns 70 milions d’anys (Ma) i podria tractar-se d’una nova espècie per la ciència.
Les dents trobades no estaven en posició anatòmica sinó desarticulades. Tot i això, com es van trobar disseminades al voltant d’un crani de titanosaure, els investigadors creuen que pertanyen a aquest animal.
Es tracta d’una col·lecció de 18 dents amb corones còniques i esveltes, amb un marcat desenvolupament de les carines mesials i distals, és a dir, les crestes en punta que recorren el lateral de la dent, com si fos la fulla d’una llança. Tot i estar dissenyades per a tallar la matèria vegetal com unes tisores de podar, serien més romes que les dels dinosaures carnívors. Les característiques i forma de les dents indiquen que el dinosaure d’on provenen no s’assembla a cap de les espècies de titanosaures trobades a Europa, però presenten les característiques que defineixen les dents d’aquest grup.
Alhora, en comparar-les entre elles, s’hi han observat diferències en la seva forma tal com passa amb els mamífers. La recerca ha permès elaborar un mètode per saber quina és la posició a la boca de qualsevol dent de titanosaure. Aplicant-lo, els investigadors han pogut reconstruir la posició de les dents trobades i obtenir així gran part de la configuració dental original de l’animal de cara a futurs estudis.
Malgrat que tot sembla indicar que les dents pertanyen a una nova espècie encara no coneguda per la ciència, no es podrà tenir la certesa fins que no s’hagi estudiat el crani i altres elements de l’esquelet que han aparegut en el mateix jaciment.
Bernat Vázquez i Bernat Vila, coautors de la recerca, són paleontòlegs de l’ICP i del Museu de la Conca Dellà. L’equip inclou també Diego Castanera, investigador de la Fundación Conjunto Paleontológico de Teruel-Dinópolis. La investigació ha estat publicada a la revista internacional Cretaceous Research.
Els dinosaures dels Pirineus, els darrers d’Europa
La troballa és una mostra més de l’excepcional registre fòssil de dinosaures a Catalunya. En els diferents jaciments dels Pirineus hi ha les evidències dels darrers dinosaures que van viure a Europa, pocs milions i fins i tot milers d’anys abans de la seva extinció a tot el planeta. Els fòssils que proporcionen són el principal camp d’estudi de paleontòlegs i paleontòlogues, al mateix temps, representen una font inesgotable de continguts per als centres d’interpretació i museus de la zona que divulguen un patrimoni paleontològic únic. L’interès pels dinosaures pirinencs rau en el fet que es tracta dels últims grups de dinosaures dels quals se’n té registre a Europa i aporten, per tant, molta informació dels ecosistemes abans de l’extinció massiva del final del Cretaci.
Els titanosaures
Els titanosaures són un grup de dinosaures sauròpodes (que es caracteritzen per tenir un cap petit, coll i cua llargs i potes columnars similars a les d’un elefant). És el darrer grup que se sap que va viure a Europa durant el Cretaci superior, l’últim període abans de l’extinció dels dinosaures fa 66 milions d’anys i inclou els dinosaures més grans que es coneixen, com per exemple, Patagotitan mayorum, l’animal terrestre més gran que ha existit mai.
